dimecres, 1 de juny del 2011

nº5

Descarrega't en pdf del Pedra contra tisora clickant ací!

La màscara política del feixisme del segle XXI

Quan una formació política no té res a oferir, o es vol amagar de les practiques polítiques que realment vol defensar, només queda una opció. Posar-se una màscara, i mentir.

Abans del naixement de la bandera nazi, vermella, amb una esvàstica negre tombada i amb les pues invertides a dintre d'un cercle blanc, Hitler desfilà amb banderes roges pels carrers d'Alemanya. Era una època d'auge del moviment obrer. El fet d'utilitzar els símbols dels moviments obrers era una manera de crear un moviment paral·lel al comunista, traient-li vots i força a aquest, al mateix temps que capitalitzava una part de les forces obreres que altrament haguessin acabat dintre dels partits comunistes alemanys. Comunicativament, la estratègia va funcionar tant bé que un cop arribats al poder, molt abans que contra els jueus, i molt abans que contra els pastor Niemöller, els primers que foren reprimits, perseguits, empresonats i assassinats, foren els comunistes. És prou curiós constatar que el mateix Hitler va afirmar abans del seu ascens que respectaria En ple segle XXI arriba una nova crisi, i un partit nascut a Vic, comença a parlar de la immigració utilitzant tòpics i invertint molts esforços en generar una mena de remor basada en la rumorologia. No anomenarem aquest partit en tot l'article, ja que creiem que no se li ha de fer propaganda al feixisme. Qui llegeixi aquestes linies pot trobar la informació aquí exposada a les fonts a sota del mateix citades. Aquest partit usa la estratègia de la màscara i es nutreix de la confusió. Ens diuen coses com que l'Islam no ha aportat res a la nostre cultura, quant resulta que coses tant bàsiques com els números i les matemàtiques La màscara política del feixisme del segle XXI Quan una formació política no té res a oferir, o es vol amagar de les practiques polítiques que realment vol defensar, només queda una opció. Posar-se una màscara, i mentir. les van portar els àrabs. Ens diuen que els immigrants són una càrrega perquè saturen la Seguretat Social, quant un informe de la Oficina Econòmica del President del Govern del 2007 ens indica que aquell any els immigrants van aportar el 6'6% del total i van originar despeses només del 5'4%. Segons Joan Oliver, Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, el 2008 van aportar 5.000 milions d'euros nets i segons menciona Arcadi Oliveres, un estudi del mateix any confirma que fent el balanç de la despesa que generen i el PIB que aporten, cada ciutadà no immigrat ha rebut fins el mateix any 105• mensuals gràcies al treball de la immigració que han anat a parar als fons públics. Aquest partit, ens diu que hi ha una invasió d'immigrants, quant aquest últim any 2010 la població de fora d'Europa ha disminuït. I és que la única invasió que hi ha aquí, és la invasió de la precarietat en les nostres vides, la invasió de les retallades que ja de la mà del PSOE o de CiU, consolidaran aquesta precarietat i ens faran pagar a la majoria de la població la crisi, mentre els bancs treuen més beneficis que mai. Aquest partit que mencionavem, és l'únic de la extrema dreta que ha crescut pel que fa a votants a les ultimes conteses electorals. Però seguim amb més dades que ens exemplifiquen com aquests grups no proposen solucions a la crisi, sinó tant sols pretenen ferse amb quotes de poder a costa dels sentiments viscerals que provoquen les seves mentides. A llocs com Barcelona el repartiment de les cases de protecció oficial, tot i que la població immigrada és un 17'6% de la població barcelonina, només el 6% de les cases acaben en mans d'immigrants. A Torredembarra tindríem un exemple paral·lel al CEIP Mirades, on en comptes de repartir a parts iguals als nens i nenes nouvinguts per afavorir la seva integració i immersió, se'ls posa a tots a la escola construïda amb barracons. Arribats aquí ens hauríem de preguntar si la discriminació no és a la inversa, com per altre banda ha estat sempre així. Degut a les situacions d'irregularitat, sabem que són detinguts amb més freqüència sense que això impliqui cap tipus de criminalitat, simplement degut a la seva condició d'irregularitat i en base al seu aspecte. Això ho sabem gràcies a Iñaki Rivera, director de l'Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona, que ens explica que el sistema penal funciona de tal manera, que no se'ls concedeix amb la mateixa freqüència la llibertat provisional en espera de judici, i sabem també que el compliment de les penes és més dur perquè no poden pagar la responsabilitat civil del delicte. I arribats en aquest punt llancem la primera reflexió: s'està convertint en botxí a la víctima. Les hienes de la politica més sinistre estan preparades per rossegar tota la carn podrida que puguin. El líder d'aquest partit al qual ens referíem, reconeixia en càmera oculta que la seva simpatia pel règim franquista i per l'espanyolisme més ranci, al mateix temps que afirmava que per aconseguir els seus objectius s'havien de disfressar. Reconeixia la estratègia de la màscara i l'engany amb afirmacions com: “nosotros ante la prensa tenemos que ser los primeros democratas aquí”, entre d'altres perles. Aquesta línia a seguir no deixa de ser la de la mentida, la confrontació social amb conseqüències ja conegudes per als historiadors. Aquí a Torredembarra, el partit en qüestió ha fet la llista amb gent de fora del poble, degut a la manca de suport aquí, amb un discurs de mínims sense ni una sola solució que abordi la crisi d'arrel, però amb idees populistes que poden fer creure a més d'un que es troba davant d'un aliat. Parlen d'un gir social, amb l'objectiu de robar votants a una esquerra, que, no ens enganyem, ha abandonat des de l'arribada de la crisi, els valors que representava que havien de defensar, deixant als seus votants desorientats i confusos i contribuint indirectament a enfortir aquests partits d'extrema dreta. Aquest partit del que parlem ho ha aprofitat per dir que volen estar al costat de la classe obrera, tal i com deia Hitler quant desfilava amb banderes roges, abans d'inventar al esvàstica. El cap de llista que es presenta aquí a Torredembarra va participar en una coalició de dos partits de dretes, un d'ells autodefinit explicitament com a extrema dreta en el pla econòmic. Això, i la procedència d'altres membres d'aquests entorns, ens confirma que no són un partit transversal on tot hi cap. Cal explicar a la gent que els volen utilitzar, que menteixen i mentiran fins al final. Cal combatre la mentida amb el rigor informatiu i desemmascarar la realitat que s'amaga darrera aquests partits, la qual d'innovadora, no té res, i en tenim conseqüències ja conegudes al llarg de la història del que succeeix quant gent així pren el poder.

Fonts:

Vídeo al Youtube: Quí és Josep Anglada? (líder del partit)

Video al Youtube: Arcadi Oliveres, El origen de las migraciones (en dues parts)

http://www.unitatcontraelfeixisme.org/ apartat “Desmuntem els tòpics”


Abusos de la Guàrdia Urbana de Tarragona sobre certs col·lectius de la ciutat i el cas d’en Jordi Romeu

La Guàrdia Urbana de Tarragona utiitza fitxers i bases de dades il·legals amb informació de certes opcions polítiques i sindicals de la ciutat amb la única finalitat de perseguir sistemàticament a certes persones.

Tres participants i un periodista a una manifestació per protestar per la crisi que va tenir lloc a Tarragona el 16 d’abril del 2009 amb el lema «Que la crisi la paguin els rics», van rebre un expedient sancionador de 1.125 Euros cadascun al·legant que llençaven papers a terra i que alteraven l’ordre públic en referència a ús d’un megàfon que servia per exposar el motiu de la protesta. L’acte va transcórrer sense cap incident i la Guàrdia Urbana no va intervenir en cap moment. Es criticaven les subvencions que reben els bancs per part de l’Estat. La redacció d’un diari alternatiu de Tarragona, La Bicicleta va tenir accés i va poder comprovar diverses irregularitats que també apuntava l’advocat dels encausats Héctror Álvarez, tots afirmaven que la Guàrdia Urbana utilitza uns fitxers i bases de dades il·legals amb informació de certes opcions polítiques i sindicals de la ciutat de Tarragona. Un article a la revista la Bicileta va dir que a partir d’aquesta base de dades es va fer la denúncia en els encausats a la protesta del 16 d’abril ja que durant el transcurs de la manifestació no va haver-hi cap aldarull ni cap identificació per part de la policia. Les persones sancionades eren membres d’Endavant-OSAN, sindicat Co-Bas i la Candidatura d’Unitat Popular CUP. Les notificacions de Sanció van estar signades pel conseller de Seguretat Ciutadana i Mobilitat Carles Castillo, el qual en una reunió amb representants de la Plataforma Cívica contra els abusos de la Guàrdia Urbana admetia el tracte discriminatori a un cert grup de persones i que intentaria corregir-ho. Una altra actuació desproporcionada de la Guàrdia Urbana va ser durant un acte del col·lectiu Feminista Cau de Llunes el 7 de gener del 2009, l’acte va ser reprimit durament per la Guàrdia Urbana de Tarragona i tres persones van ser apallissades davant de càmeres de TV3 i altres mitjans. En aquesta ocasió fins i tot es va imputar un conegut sindicalista que va poder demostrar que ell no va assistir a l’acte i no era al lloc en el moment dels fets, cosa que pot demostrar que les acusacions de la Guàrdia Urbana es fan a partir d’una llista de persones que pertanyen a aquesta base de dades. La CUP de Tarragona va denunciar que diversos agents de la Guàrdia Urbana de paisà es dediquen a fer fotos dels participants de les manifestacions per bastir aquesta il·legal base de dades. El col·lectiu Endavant-OSAN denúncia l’evidència de que sempre s’acusen les mateixes persones. Diu que hi ha una persecució de caràcter polític per part de la Guàrdia Urbana i que aquesta sèrie de detencions injustificades i multes administratives tenen la única finalitat de sancionar reiteradament un mateix grup de persones que incomoden el govern municipal de Tarragona.

La Plataforma Cívica per aturar els abusos de la guàrdia Urbana

Arran dels fets del dia 7 de gener de l’any 2009 es va presentar al col·legi de periodistes de Tarragona la Plataforma Cívica per aturar els abusos de la Guàrdia Urbana de Tarragona.

Es tracta d’una iniciativa de diferents moviments socials de la ciutat per acabar amb els abusos d’autoritat i forçar que les institucions mantinguin la seva imparcialitat, quan redactin comunicats sobre conflictes entre la ciutadania i les forces policials. La plataforma va ser impulsada per ’IAC, CO-BAS, el Casal Popular La Sageta de Foc, Cau de Llunes (AFRT), Endavant (OSAN), Ateneu Alomà, Coordinadora Tarragona Patrimoni per la Pau, SEPC, Associació de Joves de Tarragona La Guspira, La CGT i la CUP de Tarragona. L’acte de presentació va anar a càrrec de 5 representants d’aquests col·lectius, les quals van iniciar l’acte amb una explicació dels fets succeïts fins a llavors i van exigir el deure que tenen els i les tarragonines d’exigir responsabilitats davant de fets com aquests perquè no es tornin a produir.

La plataforma no va adreçada conra la Guàrdia urbana, sinó que pretén denunciar públicament i aturar els abusos de poder que cometen del cos de la Guàrdia Urbana en el desenvolupament de les seves tasques. La plataforma ha impulsat una campanya perquè els ciutadans de Tarragona puguin presentar queixes i es mobilitzin per pressionar les institucions locals.



El cas d’en Jordi Romeu

En aquest context d’abusos de la guàrdia Urbana cap a certs col·lectius i persones cal esmentar el cas d’en Jordi, un jove tarragoní, involucrat en els moviments socials, militant d’Endavant (OSAN). Tot va començar durant la matinada del 14 de febrer del 2010 on va ser detingut després d’haver assistit a la festa de disfresses que es celebrava a l’Ateneu Popular l’Espina. Segons testimonis, diverses dotacions de la Guàrdia Urbana de Tarragona van desplaçar-se al carrer on està situat l’Ateneu Popular i uns quants policies van acostar-se al jove, el van llençar al terra i el van detenir sense motiu. Durant el trasllat els agents van dir-li: «anem a per tu», al ser reconegut com a activista de moviments socials. El jove va passar la nit a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de les Gavarres, va sortir el dia següent acusat d’alteració de l’ordre, desobediència i resistència als agents de l’Autoritat, li poden caure 2 anys de presó. La declaració de l’encausat va posar de relleu les diverses imprecisions i falsedats en l’atestat de la Guàrdia urbana. L’advocada del detingut va presentar denúncia contra els agents que el van detenir per coacció, amenaces i detenció il·legal. La Guàrdia Urbana de Tarragona acumula diverses denúncies, com la del 7 de gener del 2009, després d’una pallissa i les greus acusacions a un jove per gravar una detenció amb la càmera del seu telèfon i també denúncies per agressions i vexacions al col·lectiu Skater de la ciutat. El 18 de juny del 2010 en Jordi sortia d’una festa a un local del carrer Rebolledo, quan un cotxe de la guàrdia Urbana va passar per davant del local, quan es va allunyar va fer marxa enrere i es va aturar davant d’un grup de joves. Van identificar en Jordi i van poder comprovar que tenia un cas pendent, del 15 de febrer i també van identificar tres companys més, i deien que els havien xiulat, a tots els van posar una multa de 2500 euros. En Jordi no va voler signar la multa i això va molestar als agents que li van dir « estic esperant a que facis quelcom per detenir-te». Volen emportar-se al Jordi dins del cotxe, ell diu que és il·legal, els agents el llencen al Terra i li trepitgen el cap, i el detenen. Les acusacions cap en Jordi el podrien portar a 2 anys i mig de presó, l’acusen de desobediència a l’autoritat i de provocar lesions als agents. Li volen proposar un pacte que no l’evitaria passar per la presó, tan sols li reduiria la pena a 10 mesos de presó per no haver fet res. El Jordi es va negar a fer un pacte, seria reconèixer quelcom que ell no ha fet, lluitarà fins al final per la seva absolució, demostrant que no ha fet res i amb el suport de molta gent i entitats de la ciutat de Tarragona. La Plataforma Cívica contra els abusos de la Guàrdia Urbana, denuncia la detenció d’en Jordi i considera que « són uns fets extremadament greus i propis d’una dictadura feixista».


El judici

El passat dimecres 6 d’abril a les 10 del matí es va celebrar el judici d’en Jordi. Una trentena de persones van donar suport a en Jordi davant les portes del jutjat. El fiscal va reclamar 1 any i 6 mesos de presó per l’acusat i una multa de 1200 Euros. La defensa va demanar la lliure absolució. La declaració de l’acusat i dels testimonis van remarcar la detenció injustificada d’en Jordi, inventant-se acusacions i encobrintse entre els agents. Les diverses imprecisions en l’atestat de la Guàrdia Urbana van estar contrastades, tampoc van poder aportar cap proba forense de les suposades lesions dels agents, així com tampoc van poder corroborar-ho. L’advocat de la defensa va aclarir que les acusacions de la Guàrdia urbana no tenen cap base i que es tracta d’un judici polític i va demanar la lliure absolució de l’acusat. En acabar el judici es va mostrar optimista per com va anar i de la possible resolució del jutge. La sentència serà dictada en el termini d’1 mes i quinze dies des de la data del judici.


Fonts:

Plataforma Jordi Absolució

Diari «La Bicicleta»

II Marxa per les Terres del Gaià

La Gaianada s’ha adherit a la Plataforma Salvem el Gaià, una plataforma formada per una xarxa de diverses entitats i col·lectius de diferents pobles de les terres del Gaià, que enguany ha organitza la 2a Marxa per les Terres del Gaià, els dies 30 i 31 d’abril i 1 de maig. La Marxa per les Terres Gaià té l’objectiu de protegir i reivindicar la protecció i conservació del d’aquest territori i la recuperació del cabal ecològic del riu Gaià en el seu tram baix degut al segrest del cabal per l’empresa Repsol YPF en l’embassament del Gaià. També es pretén difondre i donar a conèixer la ruta del riu Gaià i els seus castells al llarg de la seva conca, des del seu naixement a les Fonts de les Set canelles a Sta Coloma de Queralt fins a la desembocadura a la platja de Tamarit. La II Marxa per les Terres del Gaià es va iniciar el divendres 29 d’abril a les Fonts de les Set canelles, a Sta coloma de Queralt, on es va fer una lectura del manifest i es va lliurar a l’alcalde. Es va llegir el manifest a totes les poblacions per on va transcórrer la marxa, i passant per Vilardida es va fer un acte de reivindicació per protestar el nou traçat de la carretera C-51 que malmetrà bastant l’entorn amb la construcció d’un altre pont sobre el riu Gaià. La plataforma proposa ampliar la carretera utilitzant el traçat actual. La Marxa va finalitzar a la desembocadura del riu Gaià el diumenge 1 de maig a les 17h on es va llegir per últim cop el manifest i esperant a que algun dia l’aigua del riu arribi fins al mar.


Manifest de presentació de «Les Filles de les Fetilleres»

El nou col·lectiu feminista de Torredembarra va néixer el passat 8 de març coincidint amb el dia de la dona treballadora. Primer de tot agraïm al col·lectiu Independentista del Baix Gaià “La Gaianada” que siguin udels primers col·lectius de la vila en donar-nos el seu suport. No volem oblidar-nos dels col·lectius feministes de la comarca: Cau de Llunes (Tarragona) i l’Hora Violeta (Reus) per donar- nos consells i ànims en el nostre designi. Ja fa uns quatre mesos que un grup de noies de la vila ens vam començar a reunir per tal de crear el nou i pioner col·lectiu feminista a Torredembarra “Les filles de les Fetilleres”. Hem sorgit d’un grup de noies de la vila en que totes veiem i patim en la nostra pròpia pell que els drets de les dones s’estan infringint d’una manera tan directa com subliminal al nostre dia a dia; i per aquest motiu, sentim la necessitat de recordar i reivindicar la dignitat, la igualtat, les virtuts, les qualitats i un llarg etcètera que tenim totes les dones. Agraïm a la vida la nostra condició de dones i la força necessària per no abandonar mai la nostra lluita. Som feministes i ho diem ben alt i clar, no és que siguem anti-homes sinó que ens revelem a totes aquelles persones que son masclistes i homofogues, sense oblidar el nostre enemiguíssim patriarcat. Per últim, dir que tenim moltes ganes i empenta per començar a realitzar les activitats, xerrades, actes i tallers en pro de la dona que tenim en ment. Actualment estem preparant un cicle de pel·lícules a la Sala Polivalent de la vila, muntarem una paradeta d’intercanvi de llibres per la Diada de Sant Jordi sota el lema “Nosaltres també volem un llibre! Per la igualtat de gènere en la cultura!” Si vols adherir-te al col·lectiu, ser militant o obtindré informació ens pots enviar un e-mail a lesfillesdelesfetilleres@gmail.com doncs obrim la porta a totes i tots les i els nostres companyes i companys. Tot això ho farem sota el nom “les filles de les Fetilleres” en honor a totes les dones que han lluitat, lluiten i lluitaran.

Les filles de les Fetilleres

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada